dijous, 18 de setembre del 2008

crisi?

Respecte un article publicat avui a el periódico i l'única edició del diari "crisi":
Un activista ha aconseguit burlar els controls imposats pel poder i ha aconseguit, de manera alegal, 492.000 euros. El jove robin hood ha tingut l'enginy de formar fins a 68 empreses i demanar un préstec des de cada empresa fictícia.
Mitjançant la pròpia joia del capitalisme (les hipoteques) va aconseguir que les entitats bancàries concedicin fins a gairebé mig milió d'euros a les empreses fantasma que ell creava però que aquesta persona no va tornar ni un euro, ja que els banc embargaven els comptes de la suposada empresa que pujaven, en el millor dels cassos, a 0 euros doncs l'espavilat havia retirat tot el capital i tampoc podia embargar efectes de l'empresa perquè no existia ni capital propi de la persona ja que el deute la tenia l'empresa.
Cal dir que la persona a l'hora de presentar la pertinent documentació per fer l'hipoteca era falsa, tan la nòmina i la professió entrava també en l'entramat de les empreses fantasma

Segons en un article del periódico, aquest jove explica que el sistema d'informació sobre deutes del banc d'espanya no detectava cada vegada que demanava un nou crèdit ja que el demanava sota les sigles d'una altra empresa i com que no apareix al seu historial de deute personal podia anar demanant indefinidament. Senzillament genial!!

Els diners han anat destinats a finançar diverses accions i iniciatives dirigides a conscienciar sobre la crisi que pateix aquest sistema capitalista amb l'objectiu d'aportar el granet de sorra per substituir-lo. Una d'aquestes iniciatives ha estat el diari "crisi" en el qual fa un intens repàs de les desigualtats que pateix el sistema com ara la privacitat dels diners, crisi energètica, especulació financera, els avantatges en que es veuen els poders econòmics, la condonació dels deutes a partits polítics (CiU, PP, PSOE-PSC) a canvi de favoritismes a l'hora de donar llicències d'obra pública i oferint una altra opció al capitalisme: els moviments social.


Per tot aquest enginy i coherència amb el que es pensa, aquesta persona mereix totes les creus de sant Jordi.

dilluns, 15 de setembre del 2008

CyU


Sant Cugat del Vallès és una dels pocs de 840 municipis del principat de Catalunya que no ha fet onejar l'estelada al balcó del ajuntament.
La comissió 100 anys d'estelada ha entrat una moció als prop de 940 municipis del Principat de Catalunya en el qual es demanava fer visible una bandera estelada (símbol de l'independentisme català), el resultat és prop de 100 municipis que la van aprovar i en conseqüència la van fer visible als balcons dels respectius ajuntament. A Sant Cugat, lamentablement, no ha prosperat dita moció.
El previsible vot en contra del PSC (4) i del PP (2) no era sorprenent, però els vots d'ICV i CiU sí que ho eren. ICV en aquests aspectes dóna llibertat als seus regidors (és el cas de Girona) però el trastorn de bipolaritat de CiU ens deixa una altre vegada sorpresos.
Què deu passar en els organismes interns municipals perquè a municipis com Girona, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Terrassa, Rubí entre d'altres CiU voti afirmativament a la mateixa moció que es va presentar a Sant Cugat però en aquest cas es voti negativament?, tan diferents són CiU Sant Cugat a CiU Rubí (municipi veí)?
Doncs l'única diferència es troba en que en el lloc on es vota sí CiU no governa i on es vota no són al govern, ara caldria fer-se la pregunta obligada: el vot afirmatiu de CiU, és un vot de desgast al govern o és un vot surtit del seu cor patriòtic?
ERC per dignitat ideològica i per fidelitat amb el poble català sempre ha votat sí

L'excusa que ha tingut Lluis Recoder (alcalde de la ciutat, CiU) és que hi haurien persones que no es podrien identificar amb la dita bandera. Ara la meva pregunta és: i els egarencs sí que es poden identificar amb l'estelada?

És per això que, mitjançant una forta campanya, les JERC-Sant Cugat ha fet veure als sancugatencs/enques el constant estat de trastorn de bipolaritat i inestabilitat (que molts creien que aquesta etapa ja estava superada) que viu CiU.